La guia incorpora unes orientacions o criteris lingüístics per a poder utilitzar-los a l’hora d’elaborar textos perquè foren ben acollits per persones parlants de qualsevol de les diferents varietats del català o valencià. Són reflexions i recomanacions que, a partir de les varietats i les solucions lingüístiques més generals, tenen com a objectiu facilitar la redacció d’una sola versió acceptable per tots els usuaris. Es tracta de cercar els mínims comuns al domini lingüístic per a aconseguir un model de llengua neutre que permeta, en determinats casos, una única versió lingüística i facilite el treball de les empreses i la comunicació a tots els usuaris vinguen d’on vinguen i tinguen el nivell de coneixements de la llengua que tinguen.
L'obra té com objectiu visibilitzar l'equitat entre homes i dones en tots aquells documents que es produeixen en la universitat. Està adreçada a estudiants, personal docent i investigador, i personal d'administració i serveis.
Criteris multilingües per a la redacció de textos igualitaris aplega un recull de recursos inclusius i visibilitzadors, així com exemples d’usos i recomanacions per a utilitzar les formes dobles (masculí i femení) en relació amb els tipus de documents institucionals més habituals en l’àmbit universitari en llengua catalana, castellana i anglesa. La guia també incorpora diversos annexos, com ara una relació de mots i expressions que poden servir d’alternativa per a l’ús del masculí com a genèric.
Amb la publicació de la 4a edició del Manual d'estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès (2024), la comunitat universitària rep una eina encara més completa i actualitzada per afrontar amb èxit la redacció de documents en anglès. Aquesta nova edició, revisada i ampliada, incorpora models pràctics de documentació institucional i estableix criteris lingüístics unificats, comuns i homogenis, pensats per simplificar i millorar la comunicació entre universitats.
Dissenyada específicament per al context acadèmic, aquesta obra esdevé una guia essencial per garantir la qualitat lingüística de la informació amb projecció internacional, alhora que enriqueix les habilitats lingüístiques del personal universitari, facilitant-ne l’excel·lència en un entorn globalitzat.
Aquest informe presenta una aproximació a l’ús de les llengües amb menys pes internacional en investigació, a les variables amb què s’examina, als protocols de les editorials acadèmiques i a l’aporta-ció científica de les monografies. Amb aquest informe, la Xarxa Vives d’Universitats pretén de sintetitzar els corrents acadèmics que en l’actualitat reconeixen la diversitat lingüística, així com la metodologia dels rànquings acadèmics en què els avaluadors sustenten els seus informes.
Aquest recurs conté criteris lingüístics i recomanacions per a la redacció de publicacions a les xarxes socials dels comptes institucionals universitaris.
S'adreça especialment a les persones que gestionen i escriuen les publicacions dels comptes oficials de les universitats (principalment a Facebook, Twitter i Instagram); de facultats, departaments i centres de recerca; d’estudis (graus, màsters i postgraus), i de serveis (lingüístics, d’esports, biblioteques, etc.). Les recomanacions estan dividides en set apartats: to i registre, estil de redacció, llengua de les publicacions, tractament personal, correcció gramatical i ortogràfica, puntuació i recursos tipogràfics.
El Diccionari Biogràfic de Dones ofereix un extens recorregut al llarg de la història dels territoris de parla catalana entre els segles I i XXI a través de 655 biografies. L'objectiu de l'obra és posar de relleu la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació.
La Generalitat de Catalunya, el Consell de Mallorca i la Xarxa Vives d’Universitats van activar el diccionari en 2010. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.
Aquest diccionari conté 10.139 termes dels àmbits d’especialitat seguents: botànica, ciència política, didàctica de l’educació física, educació musical, enginyeria forestal, enginyeria industrial: mecànica i termodinàmica, fotoquímica i infermeria. Els articles poden contenir equivalències en castellà, francès i anglès, definicions o notes.
El multidiccionari és fruit de la col·laboració entre la Xarxa Vives d’universitats i el Centre de Terminologia TERMCAT, amb la voluntat de difondre en línia i de manera unitària els lèxics elaborats pel grup de treball de Terminologia i Nomenclatura, integrat per diversos serveis lingüístics universitaris, de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’universitats.
El Diccionari de Dubtes del Català Oral (DDCOR) és una eina de consulta dels diferents accents de l’estàndard oral de la llengua catalana. Ofereix les indicacions de pronúncia generals i específiques de cadascun d’aquests accents (alguerès, central, mallorquí, nord-occidental, rossellonès i valencià) i també un conjunt de fitxers d’àudio que n’exemplifiquen la realització. Els materials es presenten d’una manera intuïtiva i accessible per a un usuari amb uns coneixements lingüístics bàsics.
El DDCOR que visiteu és una versió millorada del que va estar allotjat al web del Grup 62 entre el 2009 i el 2013. És fruit del projecte Diccionari digitalitzat de la llengua estàndard oral. Materials per a la gestió de l'autoaprenentatge, finançat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya l’any 2010. Les fonts de les indicacions i les pronúncies són els materials sobre pronúncia de les institucions normatives de la llengua catalana: la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I Fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans (1998-2009) i Ortologia. La pronunciació estàndard del valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006).
Aquest diccionari és fruit de la col·laboració entre la Xarxa Vives d’Universitats i el Centre de Terminologia TERMCAT, amb l’objectiu de difondre en línia el treball dut a terme per la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives mitjançant el grup de treball de Terminologia i Nomenclatura, integrat per tècnics dels serveis lingüístics de 14 universitats de la Xarxa.
L'origen d'aquest treball va ser la traducció a l'anglès de tots el termes o nocions que apareixien en les normatives i en els textos institucionals de les universitats i que eren conceptes que no tenien una equivalència clara en anglès. Cada universitat havia trobat les seves pròpies formes i es va considerar necessari consensuar-ne les propostes i disposar de formes comunes a totes les universitats. Així va començar el projecte de fer una nomenclatura de la gestió universitària compartida entre les universitats que es van sumar al projecte. Posteriorment es van afegir entrades que, encara que no presentaven problemes de traducció, donaven completesa al treball.
La primera edició d’aquest producte es va fer el mes de juny de 2017. Contenia 403 termes catalans amb equivalències en castellà i anglès, i notes quan calia. La segona edició que ara publiquem incorpora una nova àrea temàtica de l’àmbit de la gestió universitària, la dedicada a la seu electrònica, amb 74 noves entrades. Així doncs, aquesta edició inclou 477 termes.
