El feminismo y el contrafeminismo son presentados diariamente en medios de comunicación, redes sociales y cultura pop. Las transformaciones sociales tienen su reflejo en el ámbito de la comunicación, hecho que hace necesaria una reflexión sobre el papel de la comunicación en la construcción de las desigualdades.
La Guía para una docencia universitaria con perspectiva de género de Comunicación ofrece propuestas, ejemplos de buenas prácticas, recursos docentes y herramientas de consultas que permiten transformar la docencia de esta disciplina.
Feminism and anti-feminism are daily present in media, social media and pop culture. Social changes are reflected in the field of communication and an analysis is needed on the role of communication in the construction of (dis)equalities.
The Guide of Communication Studies to mainstreaming gender in university teaching offers proposals, examples of good practices, teaching resources and consultation tools that allow to transform the teaching of this discipline.
L’Educació Social és una disciplina fonamentada en el compromís amb la justícia social, la inclusió i la igualtat. No obstant això, també és un camp travessat per biaixos androcèntrics, epistemologies dominants i pràctiques que poden reproduir desigualtats de gènere i altres formes d’opressió.
L'informe «La regulació dels usos lingüístics institucionals no docents a les universitats de l’espai Vives. Impacte de la política lingüística en el sistema universitari 2020» pretén proporcionar una panoràmica general de les intervencions sobre els usos lingüístics institucionals no docents a les universitats de l'espai Vives, amb l'objectiu d'orientar futures actuacions de planificació, avaluació i millora de la qualitat lingüística i la imatge institucional en l'ús i la visibilització del català com a llengua pròpia. Forma part d’una col·lecció de 5 informes adreçats a potenciar la utilització i la normalització del català d'acord amb els 4 eixos de treball del Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives: normalització, multilingüisme, coordinació i projecció institucional.
L'informe «La llengua de les tesis doctorals defensades a l'espai Vives. Impacte de la política lingüística en el sistema universitari 2020» presenta un estat de la qüestió de les tesis doctorals defensades a les universitats de l'espai Vives el curs 2015/2016, parant atenció a la posició del català en aquest camp. Forma part d’una col•lecció de 5 informes adreçats a potenciar la utilització i la normalització del català d'acord amb els 4 eixos de treball del Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives: normalització, multilingüisme, coordinació i projecció institucional.
L'informe «Intercomprensió en llengües romàniques en les universitats de l’espai Vives. Impacte de la política lingüística en el sistema universitari 2020» presenta un estat de la qüestió sobres les experiències de tractament i promoció de la intercomprensió en llengües romàniques en les universitats de l’espai Vives, parant atenció al rol que potencialment pot jugar el principi d’intercomprensió en la definició d’un model de plurilingüisme inclusiu i que facilite l’ús del català en l’ensenyament superior. Forma part d’una col•lecció de 5 informes adreçats a potenciar la utilització i la normalització del català d'acord amb els 4 eixos de treball del Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives: normalització, multilingüisme, coordinació i projecció institucional.
Les Ciències de la Informació i la Biblioteconomia tenen un paper clau en la gestió, la producció i la difusió del coneixement, i per això esdevenen espais estratègics per promoure la igualtat de gènere i transformar mirades.
En l’actualitat, ni la producció artística feta per dones ni la història de l’art feminista formen part de la majoria de currículums acadèmics i plans d’estudis d’Història de l’art. Així mateix, la manca d’anàlisi crítica de la representació de les dones al llarg de la història de les imatges condueix a la repetició d’estereotips.
La Guia per a una docència universitària amb perspectiva d’Història de l’art ofereix propostes, exemples de bones pràctiques, recursos docents i eines de consulta que permetran incorporar en les noves generacions la perspectiva de gènere en la docència, la transferència de coneixement i la recerca.
En la actualidad, ni la producción artística realizada por las mujeres ni la historia del arte feminista forman parte de la mayoría de currículums académicos y planes de estudios de Historia del arte. Así mismo, la falta de análisis crítico de la representación de las mujeres a lo largo de la historia de las imágenes conduce a la repetición de estereotipos.
La Guía para una docencia universitaria con perspectiva de género de Historia del arte ofrece propuestas, ejemplos de buenas prácticas, recursos docentes y herramientas de consulta que permiten incorporar en las nuevas generaciones la perspectiva de género en la docencia, la transferencia de conocimiento y la investigación.
