Tradicionalment associada a entorns professionalment masculinitzats i especialment a la direcció d’obra, l’Arquitectura Tècnica afronta avui el repte d’evolucionar cap a una pràctica més inclusiva i equitativa.
Els videojocs són una eina poderosa de creació de mons, narratives i imaginaris, especialment en l’era digital. Incorporar la perspectiva de gènere en la docència és clau per promoure una indústria més inclusiva, crítica i transformadora.
L’Educació Social és una disciplina fonamentada en el compromís amb la justícia social, la inclusió i la igualtat. No obstant això, també és un camp travessat per biaixos androcèntrics, epistemologies dominants i pràctiques que poden reproduir desigualtats de gènere i altres formes d’opressió.
Les Ciències de la Informació i la Biblioteconomia tenen un paper clau en la gestió, la producció i la difusió del coneixement, i per això esdevenen espais estratègics per promoure la igualtat de gènere i transformar mirades.
Amb propostes concretes, exemples aplicats i eines didàctiques, la Guia per a una docència universitària amb perspectiva de gènere d’Art, Disseny i Restauració-Conservació facilita la incorporació d’aquesta perspectiva de manera transversal i fomenta iniciatives innovadores en l’entorn docent.
L’economia no és neutral: les teories, les polítiques i les dades que s’hi estudien sovint invisibilitzen les dones, les desigualtats de gènere i reprodueixen biaixos estructurals. Pensada per al professorat universitari, la Guia per a una docència amb perspectiva de gènere en Economia aporta exemples, estratègies i recursos que permeten incorporar la dimensió de gènere a les assignatures i potenciar canvis rellevants en la cultura docent.
«El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats (informe 2019)» realitza una anàlisi sobre el biaix de gènere en la carrera professional i acadèmica dels diferents col·lectius de les comunitats universitàries de la Xarxa Vives (alumnat, PAS i PDI). El sistema d’indicadors seleccionat per a l’anàlisi permet informar a la comunitat acadèmica i a la societat de la situació de les dones en les universitats, comparar la informació amb la situació d’altres territoris, i dissenyar les polítiques més adients per corregir-ne els desequilibris existents.
L’informe parteix de l'intercanvi de dades, experiècies i iniciatives facilitades per les unitats d'igualtat de les universitats de la Xarxa Vives i mostra
La igualtat és un potent motor social en una línia de progrés, benestar i pau. Per a apropar-nos a escenaris d’igualtat a les universitats i la societat, és necessari establir polítiques que partisquen del reconeixement d’una estructura desigual d’oportunitats que genera desigualtats entre dones i homes en els diferents àmbits i nivells de la vida social. Des d’institucions tan importants com l’ONU, la Comissió Europea i el mateix Estat espanyol es despleguen mesures perquè les administracions públiques i les universitats incorporen la perspectiva de gènere en l’elaboració de les seues lleis, instruccions i normatives i perquè, en definitiva, no siguen cegues al gènere.
Aquesta guia de la Xarxa Vives d’Universitats de revisió de l’impacte de gènere a la normativa universitària pretén orientar, des d’un enfocament pragmàtic, recomanacions i bones pràctiques sobre com incorporar de manera efectiva i transversal aquesta perspectiva de gènere a la producció normativa universitària. Una revisió que permet obrir finestres d’oportunitat i reforça, des del dret, la igualtat d’oportunitats real i efectiva de les persones que integren la comunitat universitària. Una guia concebuda, primordialment, amb l’objectiu d’orientar com incorporar aquesta mirada a la normativa pròpia de les universitats, per consolidar en drets i deures el compromís irrenunciable a favor de la igualtat de gènere, en les seues diferents expressions.
«El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats (informe 2023)» realitza una anàlisi sobre el biaix de gènere en la carrera professional i acadèmica dels diferents col·lectius de les comunitats universitàries de la Xarxa Vives (alumnat, PAS i PDI). El sistema d’indicadors seleccionat per a l’anàlisi permet informar a la comunitat acadèmica i a la societat de la situació de les dones en les universitats, comparar la informació amb la situació d’altres territoris, i dissenyar les polítiques més adients per corregir-ne els desequilibris existents.
La institucionalització del gènere com a objecte d’interés públic es troba estretament relacionada amb la configuració de les polítiques públiques. Aquest tercer informe de política de gènere universitària ofereix una fotografia de l’estat de la qüestió global de la perspectiva de gènere en la docència universitària a partir de les dades, l’experiència i les iniciatives que han proporcionat les Unitats d’Igualtat de les universitats de la Xarxa Vives.
L’actuació transversal i directa sobre la igualtat de gènere en el context universitari és essencial i urgent per a comprendre les realitats i necessitats de dones i homes, millorar la validesa i excel·lència de la docència i de la investigació, visibilitzar el talent i l’expertesa de les acadèmiques i per a garantir l’equilibri de gènere en totes les decisions universitàries. L’informe aporta també un recull de futures línies de treball que poden constituir punts d’acció prioritària per a l’acceleració de les polítiques d’igualtat en el context universitari.
En l’àmbit del Treball Social i la seva vocació per a vetllar per la justícia social i per “l’ajustament dinàmic entre autonomia funcional i la integració relacional” (Fantova, 2014) de les persones, la comprensió de les desigualtats és fonamental.
La Guia per a una docència universitària amb perspectiva de gènere de Treball Social ofereix propostes, exemples de bones pràctiques, recursos docents i eines de consulta que permeten transversalitzar la perspectiva de gènere en la docència i impulsar idees transformadores en aquest àmbit.
